"L'objectiu de l'educació és formar persones per governar-se a elles mateixes, no per ser gobernats pels altres" Spencer, Herbert
I el mestre que no cregui que és així, millor que plegui.
La nostra feina és vocació. És un sentiment que tens a dintre i que un bon dia es desperta i t'impulsa a guiar la teva vida pel camí que aquest ha triat. És un camí llarg, dur, però que el fas amb emoció, amb ganes, amb empenta...i el més important, amb amor.
Et fa llevar cada dia amb esperança, amb energia, deixant de vanda perjudicis o coses superficials, i donant iportància a objectes, colors, olors, paraules... que d'altra manera no haguessis vist, sentit o tocat mai. Et desperta els sentits i et fa mirar la vida d'una manera totalment diferent.
Qui es faci mestre per vacances o sou, ho té cru. Qui no senti aquesta professió, hi durarà poc. Suposo que el síndrome del mestre cremat comença per aquí.
No és un ofici qualsevol, no estàs davant màquines o adults, estàs davant de personetes enèrgiques, vitals, amb unes vides paral·leles que a vegades necessiten oblidar. Estas davant uns cors que hi ha dies que et demanen que no els expliquis matemàtiques, ni català, sinó que els escoltis, que els ajudis a sortir d'un forat on s'hi han posat sense saber-ho i ara estan perduts.
No et demanen que siguis intel·ligent i que tinguis respostes a tot, simplement et demanen que siguis persona i els ajudis a resoldre un problema que pot semblar insignificant, però que per a ells és de vida o mort.
És un ofici que va amb la teva vida i no el pots deixar mai de vanda, per molt que ho intentis.
------
Fins aquí aquest blog, el qual vaig obrir amb l'objectiu d'apropar una mica, només una mica més, la feina dels mestres a la societat. He mostrat la punta de l'iceberg, però crec que amb això n'hi ha prou per fer callar, o si més no, fer pensar algunes boques abans de parlar.
Crec que és un ofici que és mareix un respecte que tothom es passa per alt. És un ofici desvalorat, menyspreat i que si no ens encarreguem els mestres mateixos de rentar-li una mica la cara ningú ho farà. Més aviat el contrari, els governs i administracions ajuden a empitjorar la nostra imatge, i això passa perquè al capdavant hi ha incompetents.
Gràcies a tothom.
divendres, 3 d’abril del 2009
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)