Dilluns 8:45 del matí. Obro la porta de l'aula, entro i...la olor de guixos, colors, punta, paper...m'encanta! Em carrego d'energia. Estic a punt per començar una altra setmana.
Vaig a la meva taula i repasso la programació. Em llegeixo la llista. He de recordar-li a la Clàudia que dijous tenim entrevista amb la seva mare, i l'Aleix, espero que avui no arribi quaranta minuts tard i amb el jersei de pijama!...Ah! Sobretot he de tenir molt tacte amb la Mariel, que ahir va trobar al seu pare estirat a terra i ella mateixa va trucar als Mossos...Ostres! Tinc reunió amb l'E.A.P a la una! A veure si podem ajudar d'una vegada a en Rashid, que des de P-3 que està escolaritzat i encara no sap construir una frase (oralment)...com volen que llegeixi i escrigui! A veure què diu la pedagoga. I després explicar-li al seu pare, que només parla francès i marroquí. I l'Arnaldo? A veure si avui porta les ulleres noves d'una vegada.
Les nou. Sona la música...ja sento les corredisses. Els espero a fora l'aula: Bon dia Marc, bon dia Maria, bon dia Sonia...(ella sempre em té d'explicar què s'ha posat avui, si no, no queda contenta)...Ooohh! Molt bonic!
Entrem a classe, dic bon dia a tothom. La Mariel no ha vingut, després hauré de trucar a veure què ha passat. L'Arnaldo no porta les ulleres, si el ve a buscar se mare ja parlaré amb ella.
L'encarregat de llista, passa llista i el del calendari i el temps fa la seva feina. A les nou i deu començo la classe.
Hora del pati. Repassem què portem per esmorzar: un entrepà(bé!), una peça de fruita i nous(molt bé), un croissant de xocolata...(uf!), un Bollicao, una bossa de patates...deixem-ho. Parlo un moment amb l'Aleix, que ha tornat a arribar tard. Li torno a posar una nota demanant entrevista...en fi. Intento corregir els exàmens, no tinc temps. Ja sona la música.
Tornem del pati. Com sempre hi ha hagut baralles. No es pot deixar passar i ho intentem solucionar parlant com persones, no cridant com animals.
Començo la classe mitja hora tard.
La una. A l'Arnaldo l'ha vingut a buscar un cosí...ja hi parlaré. Reunió amb l'E.A.P. Acabem tard. Truco a casa la Mariel...Uf!! Les tres menys vint i encara he de preparar el material per la trada! Com sempre dinaré amb un embut!
Les tres. Arriben corrents. Que bé! En Kevin ha pensat en portar els cucs de seda! Medi els encanta i si hi ha coses per observar millor! Treballarem els animals invertebrats, però abans...A practicar com hem d'arribar a la classe. Començo vint minuts tard.
Sortim a les cinc fent fila. No surt bé. Tots a seure i sortirem de quatre en quatre, només qui es porti bé. Les cinc i cinc. Els han vingut a buscar a tots menys a en Fernando. Truco a casa i a el mòbil set o vuit vegades. Res. Ho intento allargar, però el “protocol” diu que hem de trucar a la policia. Tres quarts. Arriben els polis. Se m'encongeix el cor en veure-li la cara, però quan li deixen posar la seva gorra...ja està. I se l'emporten.
Demà a l'hora de T.E (treball d'escola) prepararé la programació de la setmana vinent i...ah! no! que he d'anar a substituir a la Fina, que està malalta i encara no ha arribat cap substitut.
Cap a casa a corregir els exàmens.
LA LLEI D'EDUCACIÓ D'EN MARAGALL NO RESOL CAP DELS PROBLEMES REALS QUE HI HA A LES ESCOLES NI AJUDA A FER-HO.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Si es que ens queixem per vici, de fet aquesta professió ja te dues coses dolentes; la primera es que som mestres i això ens aporta molta comoditat i la segona es que a sobre som funcionaris....es molt fàcil criticar-nos i amb raó tenim la millor feina del mon!
ResponEliminaAnava llegint el teu escrit i el que em venia al cap era....ostres! i s' enrecorda de tooot?¿..jo sempre m'oblido d'alguna coseta particular...(de preguntar-li si ha esmorzat alguna cosa abans de venir a escola, si ja es troba millor, si vindrà la mama....) i sap molt de greu.
Necessitem mes ajudes no mes barreres, i no per nosaltres sinó per ells i elles que el dia de dema, si encara els hi queden ganes, tirin aquest mon endavant.
Però això en Maragall no ho sap.
Bona idea de fer aquest blog, i molt bonica!
Petoooooons !!
(no em funciona la tecla dels accents!!!)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAix! Quin "lio"! Ara se'm penja mig missatge, ara no existeix, ara l'elimino...En fi.
ResponEliminaMoltes gràcies guapa! Doncs si, això nostre ve amb el títol. Quan et diuen: ja ets mestre! Doncs també t'entra dins el cos un "no sé què" que fa que ens queixem per tot. Es que som la pera!
Això si, tenim tota la societat en contra. Fins i tot qui no té fills i encara en sap menys que en Maragall!
Aix, és que n'estic taaant farta! Al menys aquí puc escriure el que vulgui i qui ho vulgui llegir que ho faci i qui no, no!
Hola! M'encanta el bloc! Jo sóc una de les que es queixa per vici de tot! Ja em coneixeu.
ResponEliminaCada feina té les seves coses i jo no em puc queixar pas de la meva (de fet, no ho faig). El que no suporto és que la gent critiqui sense informar-se. Tothom ha d'opinar, però siguem prou intel·ligents per fer-ho sense ofendre a ningú i amagant, si s'escau, la falta d'informació. Siguem llestos i no quedem en ridícul davant els altres.
Anna, sí senyor!
ResponEliminaEl món és ple de Maragalls que, apart de consellers, són articulistes, i que opinen críticament sense estudiar bé el tema; primera i important màxima per a escriure correctament sobre qualsevol qüestió.
ResponElimina(Res a dir a qui té opinions basades en raonaments, of course, com els del bloc d'en Marc)
Enhorabona senyoreta!!! Un bloc perfecte i a mida!!!
ouiea! amb un parell!
ResponElimina(i respecte al títol del bloc, el trobo superinspirat)
No crec que us queixeu per vici, però tampoc no puc amb la gent que va de victima (que no crec que sigui el vostre cas). En aquest sentit estic molt d'acord amb el que diu l'Anna.
ResponEliminaTothom té presions a la seva feina: dels seus clients (siguin aquests persones, empreses o la societat en general), dels seus caps (siguin accionistes, executius o consellers) o dels companys. Tothom se'n queixa en major o menor mesura. Però mai he entès la gent que va de victima, perque sempre hi ha una sortida ben fàcil: Si no estàs content plega i busca't una altra cosa.