Un quinze per cent de la població en edat escolar pateix d'algun trastorn d'aprenentatge i , evidentment, la nova llei ho ignora.
Els especialistes diuen que el millor per poder ajudar a millorar o solucionar aquests casos és el diagnostic precoç, en el qual el mestre hi té un paper important. I és així, el que passa és que, per variar, no disposem ni de recursos ni de suport.
Explicaré com es fa el nostre "súper-diagnòstic-precoç":
Comença el curs. Davant teu tens 27 alumnes nous que no coneixes de res i et bases amb uns informes que t'han passat de la mestra anterior, la qual no hi és perquè era interina i ara treballa a Sant Hipòlit de Voltregà.
Per tant, vas una mica (només una mica) a les palpentes. I treus tot el teu amor, enginy, esforç, i ganes de fer les coses bé, per poder ajudar a aquests nens. Evidentment el que més et serveix és el que vas aprendre a la universitat. (Per qui no ho hagi entès, això últim és ironia).
Doncs bé, a base de les teves observacions i els informes de la mestra de Sant Hipòlit, has pogut ajuntar algunes peces del trencaclosques, i ho comentes amb els teus companys, sobretot amb la mestra d'Educació Especial. És ella qui diu si cal la visita de l'EAP (Equip d'Assessorament Psicopedagog) o no.
Si és que no, s'intenta buscar un forat (compaginant horaris de la mestra d'EE amb els dels nens) per anar a fer un reforç concret del que necessitin. Si és que sí a la visita de l'EAP...uf! Ja ens podem posar les mans al cap!
S'entén que si necessiten aquesta visita és perquè es creu que hi ha alguna cosa seria que no va bé, i que, per tant, és urgent (per allò de la detecció precoç). Doncs, o ens ho agafem amb calma o acabarem amb els nervis destrossats.
L'EAP està desvordat. Una sola persona pot portar us 20 o 30 casos, i no estem parlant d'esperar tanda a la peluqueria.
A un nen que se li detecti alguna cosa que no funciona a l'Octubre del 2009, pot ser que no li facin cap observació ni prova fins al Febrer del 2011.
I la cosa es va acomulant, i aquests retards passen factura. I quan és massa tard correm-hi tots perquè "a aquest nano no se'l pot aguantar!".
Un altre tema és que, com que van tant desvordats, no es fan els diagnòstics que s'haurien de fer i es fan errades, que al principi semblen petites, però que després es fan grans.
Ara estic parlant d'un alumne en el qual el mestre tutor li hagi pogut observar alguna cosa que "no rutlla". Però n'hi ha que ho tenen i no ho sabem veure, aquests són els pitjors. Però com ho podem fer? Qui ens dona eines i ajuts per reconèixer aquests transtorns? Ningú.
Per tant, la culpa és, sempre, de la mestra de Sant Hipòlit de Voltregà. Mai d'en Maragall, que ho fa tot molt bé.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Irene, fins avui no m'he pogut mirar el teu bloc. Benvinguda al mon blocaire. T'he deixat un parell de comentaris als missatges anteriors.
ResponEliminaJa tens un fidel seguidor.
Hola Marc. Merci per això de "seguidor", però et durarà poc perquè el tancaré d'aquí quatre dies.
ResponEliminaEstic totalment d'acord amb això d'anar de víctima. Si ho dius per mi i el blog, no és el cas.
Per sort tinc una feina que m'agrada, em motiva, no se'm fa pesat aixecar-me per anar a treballar, i ara que estic de baixa ja estic planificant coses que faré el curs vinent.
Potser hauria d'explicar les intencions que m'han dut a obrir aquest blog.
Una és per apropar el dia a dia dels mestres a la gent que no en té ni idea del que fem i, el pitjor de tot, és que després s'omplen la boca opinant sobre coses que no en tenen ni idea. No opinaran no sobre els banquers, notaris o altres.
L'altre és que m'agradaria fer unes pinzellades a les nostres queixes per la llei.
Pel que fa els pressupostos, totalment d'acord.Ara, se'ls gasten amb altres coses, que no venen al cas.
Bones again!!
ResponEliminaAquí la mestra d'anglès que avui té lliure a la tarda (una altra avantatge de ser teacher...)et felicita pel super post de transtorns. Una que no en té ni idea del tema, ja s'ha trobat amb un transtorn de l'aspecte autista, amb un parell que es mediquen pq tenen un altre transtorn i amb mil que no en tenen cap, però que darrera dels altres hi acaben... Res, anem a rescar-nos la pampa...
Un altre tema, boníssim el vídeo de la croqueta!!!
aspectre, sorry
ResponEliminaGràcies Aida!! Ara la croqueta és una màquina de fer mocs, pobreta...
ResponEliminaMarc, m'he tornat a llegir el teu comentari i em sembla que l'he entès malament. Perdó, una altra vegada. (es que ho he llegit jugant amb la Mariona...)
ResponEliminaPerò així de pas explico les meves intencions!ji, ji...
És clar que sí! Visca la diversitat! (notin, també la ironia del comentari)
ResponEliminairene, sí, la gent (i m'hi incloc i t'hi incloc, segurament) també opinen sobre banquers, notaris i "altres" (registres, per exemple), i també des de la desconeixença.
ResponEliminaa mi m'acostumen a dir "tu rai, que ets funcionari", ignorant que treballo en una institució de dret privat.
però em sembla que passaré de fer posts explicant-ho, perquè sempre que ho intento explicar ningú ho entén i m'acaben dient que tinc la feina més estranya del món... i no els falta raó...
Homebala, jo em refereixo a que no escriuré ni parlaré mai en públic sobre coses que no conec. Ara, un dia, així, a lo loco, segurament a tu et podré fer una dissertació sobre la feina del notari.
ResponEliminaPer cert, si que tens una feina estranya. Però jo ja m'he quedat amb la idea. És estranya i punto!