Tot i que n'hi hauria per escriure un llibre, ja no tinc més ganes de continuar fent això. Crec que ha quedat força clara la meva postura en tot aquest "emboliu".
Per fer la traca final m'agradaria parlar sobre el punt que parla de l'autonomia de centre.
En faré cinc cèntims.
La nova llei vol potenciar les autonomies en els centres per tal que aquests s'ajustin a la realitat que els envolta. Fins aquí força bé.
Cada centre ha d'elaborar un Projecte Educatiu, el qual estarà dissenyat per l'equip directiu i aprovat i avaluat per el consell escolar. Això ja no agrada tant, sobretot el tema de l'avaluació. No per l'avaluació en si, que no passa res, fins i tot crec que està bé, sinó per el fet que hi poden "fotre mà" gent que mira moooolt pels seus interessos, no per els de l'escola.
Ara parlarem de dos tipus d'autonomia, la pedagògica i la de gestió.
L'autonomia pedagògica diu que els centres han d'introduir canvis en el currículum, en funció del que es cregui convenient, a partir d'un marc general fixat per la conselleria.
L'autonomia de gestió diu que els equips directius poden triar el professorat que s'escaigui amb el perfil professional per tirar endavant el seu projecte. Això no s'aguanta per enlloc. No és que estigui millor ni pitjor, sinó que, de la manera que està muntat tot el sistema d'interins i opositors, és molt complicat dur-ho a terme. És més, diria que fins i tot, segons aquesta norma, perd sentit el fet de guanyar punts o aprovar unes oposicions.
En les escoles privades o concertades, tu envies un currículum i si els agrades t'agafen i si no, no. Vaja, com qualsevol empresa. Però en una escola pública ni hi ha currículums ni res de res. Si ets interí o substitut, vas a nomenaments, on hi ha una llista d'escoles que s'han quedat sense un mestre temporalment. I, quan et toca, perquè tens un número que has aconseguit fent mèrits, tries, de les escoles que queden, la que més t'interessi. Ara què passarà, que arribaràs a l'escola, et faran una enquesta, et diran que no ets el seu perfil i es quedaran ells sense mestre i tu sense feina?
I quan et treguis les oposicions què? Pots arribar a ser un funcionari sense treballar...bé, això sí que m'interessa més...
Si algú, que hi entengui una mica en el tema, m'ho vol explicar, siusplau, que ho faci. Potser m'he perdut alguna cosa.
El que sí que trobo que està força bé és que ara es podràn cobrir places de mestres de plàstica...no sabeu quin pès em treuen de sobre!
I fins aquí el súper blog de la Irene. No sé si us ha servit per alguna cosa, a mi sí. M'he quedat més tranquil·la. I...ja veieu...em queixo per vici, com tots els mestres.
divendres, 27 de març del 2009
dimecres, 25 de març del 2009
I ara...transtorns d'aprenentatge.
Un quinze per cent de la població en edat escolar pateix d'algun trastorn d'aprenentatge i , evidentment, la nova llei ho ignora.
Els especialistes diuen que el millor per poder ajudar a millorar o solucionar aquests casos és el diagnostic precoç, en el qual el mestre hi té un paper important. I és així, el que passa és que, per variar, no disposem ni de recursos ni de suport.
Explicaré com es fa el nostre "súper-diagnòstic-precoç":
Comença el curs. Davant teu tens 27 alumnes nous que no coneixes de res i et bases amb uns informes que t'han passat de la mestra anterior, la qual no hi és perquè era interina i ara treballa a Sant Hipòlit de Voltregà.
Per tant, vas una mica (només una mica) a les palpentes. I treus tot el teu amor, enginy, esforç, i ganes de fer les coses bé, per poder ajudar a aquests nens. Evidentment el que més et serveix és el que vas aprendre a la universitat. (Per qui no ho hagi entès, això últim és ironia).
Doncs bé, a base de les teves observacions i els informes de la mestra de Sant Hipòlit, has pogut ajuntar algunes peces del trencaclosques, i ho comentes amb els teus companys, sobretot amb la mestra d'Educació Especial. És ella qui diu si cal la visita de l'EAP (Equip d'Assessorament Psicopedagog) o no.
Si és que no, s'intenta buscar un forat (compaginant horaris de la mestra d'EE amb els dels nens) per anar a fer un reforç concret del que necessitin. Si és que sí a la visita de l'EAP...uf! Ja ens podem posar les mans al cap!
S'entén que si necessiten aquesta visita és perquè es creu que hi ha alguna cosa seria que no va bé, i que, per tant, és urgent (per allò de la detecció precoç). Doncs, o ens ho agafem amb calma o acabarem amb els nervis destrossats.
L'EAP està desvordat. Una sola persona pot portar us 20 o 30 casos, i no estem parlant d'esperar tanda a la peluqueria.
A un nen que se li detecti alguna cosa que no funciona a l'Octubre del 2009, pot ser que no li facin cap observació ni prova fins al Febrer del 2011.
I la cosa es va acomulant, i aquests retards passen factura. I quan és massa tard correm-hi tots perquè "a aquest nano no se'l pot aguantar!".
Un altre tema és que, com que van tant desvordats, no es fan els diagnòstics que s'haurien de fer i es fan errades, que al principi semblen petites, però que després es fan grans.
Ara estic parlant d'un alumne en el qual el mestre tutor li hagi pogut observar alguna cosa que "no rutlla". Però n'hi ha que ho tenen i no ho sabem veure, aquests són els pitjors. Però com ho podem fer? Qui ens dona eines i ajuts per reconèixer aquests transtorns? Ningú.
Per tant, la culpa és, sempre, de la mestra de Sant Hipòlit de Voltregà. Mai d'en Maragall, que ho fa tot molt bé.
Els especialistes diuen que el millor per poder ajudar a millorar o solucionar aquests casos és el diagnostic precoç, en el qual el mestre hi té un paper important. I és així, el que passa és que, per variar, no disposem ni de recursos ni de suport.
Explicaré com es fa el nostre "súper-diagnòstic-precoç":
Comença el curs. Davant teu tens 27 alumnes nous que no coneixes de res i et bases amb uns informes que t'han passat de la mestra anterior, la qual no hi és perquè era interina i ara treballa a Sant Hipòlit de Voltregà.
Per tant, vas una mica (només una mica) a les palpentes. I treus tot el teu amor, enginy, esforç, i ganes de fer les coses bé, per poder ajudar a aquests nens. Evidentment el que més et serveix és el que vas aprendre a la universitat. (Per qui no ho hagi entès, això últim és ironia).
Doncs bé, a base de les teves observacions i els informes de la mestra de Sant Hipòlit, has pogut ajuntar algunes peces del trencaclosques, i ho comentes amb els teus companys, sobretot amb la mestra d'Educació Especial. És ella qui diu si cal la visita de l'EAP (Equip d'Assessorament Psicopedagog) o no.
Si és que no, s'intenta buscar un forat (compaginant horaris de la mestra d'EE amb els dels nens) per anar a fer un reforç concret del que necessitin. Si és que sí a la visita de l'EAP...uf! Ja ens podem posar les mans al cap!
S'entén que si necessiten aquesta visita és perquè es creu que hi ha alguna cosa seria que no va bé, i que, per tant, és urgent (per allò de la detecció precoç). Doncs, o ens ho agafem amb calma o acabarem amb els nervis destrossats.
L'EAP està desvordat. Una sola persona pot portar us 20 o 30 casos, i no estem parlant d'esperar tanda a la peluqueria.
A un nen que se li detecti alguna cosa que no funciona a l'Octubre del 2009, pot ser que no li facin cap observació ni prova fins al Febrer del 2011.
I la cosa es va acomulant, i aquests retards passen factura. I quan és massa tard correm-hi tots perquè "a aquest nano no se'l pot aguantar!".
Un altre tema és que, com que van tant desvordats, no es fan els diagnòstics que s'haurien de fer i es fan errades, que al principi semblen petites, però que després es fan grans.
Ara estic parlant d'un alumne en el qual el mestre tutor li hagi pogut observar alguna cosa que "no rutlla". Però n'hi ha que ho tenen i no ho sabem veure, aquests són els pitjors. Però com ho podem fer? Qui ens dona eines i ajuts per reconèixer aquests transtorns? Ningú.
Per tant, la culpa és, sempre, de la mestra de Sant Hipòlit de Voltregà. Mai d'en Maragall, que ho fa tot molt bé.
dilluns, 23 de març del 2009
I continuem opinant
Ja que m'hi he posat, m'hi posaré del tot.
A la pàgina que el Departament d'Educació dedica a explicar àmpliament la seva llei, hi ha un apartat que exposa els motius pel qual s'ha dut a terme aquesta. I aquest comença així:
"La societat catalana aspira a proporcionar la millor educació possible a les noves generacions i, més enllà, a continuar donant oportunitats educatives a tothom durant tota la seva vida. Aquesta aspiració es correspon amb la voluntat col·lectiva de fer de Catalunya una país pròsper, benestant i cohesionat, on totes i cadascuna de les persones que hi viuen puguin portar a terme lliurement els seus projectes vitals." I continua mencionant les raons "happy flower" tant properes a la realitat que es viu a les escoles.
Doncs bé, sempre des de la més absoluta modèstia, a mi m'agradaria comentar un parell d'aspectes que la LEC passa per alt. (Segur que és un descuit sense importància.) Les TIC i les NEE.
Com que donen per molt. Avui començaré per les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació). I com que no estic massa inspirada aniré directament al grà. I ho faré amb quatre preguntetes bàsiques:
La llei recull quelcom tant senzill com el dret dels alumnes d'utilitzar les eines digitals pròpies del temps en què viuen? No.
Inclou dins els pressupostos ampliar material i recursos per les TIC o la formació dels mestres per aplicar-les?No.
Dins l'apartat d'avaluació, s'hi incouen les TIC per dur-ho a terme? No.
Es pot tirar endavant així un país "país pròsper, benestant i cohesionant"? Aquesta us la deixo a vosaltres.
I quina és la realitat a les aules? Doncs des de demanar ordinadors que estan a punt de tirar a llocs com "la Caixa", fins a demanar als alumnes que portin punts "Condis" per aconseguir un Pentium III. I, per altra vanda, mestres que s'esforçen per entendre aquestes "maquinotes" i demanen ajuda perquè els ensenyin com es guarda un document "word".
A la pàgina que el Departament d'Educació dedica a explicar àmpliament la seva llei, hi ha un apartat que exposa els motius pel qual s'ha dut a terme aquesta. I aquest comença així:
"La societat catalana aspira a proporcionar la millor educació possible a les noves generacions i, més enllà, a continuar donant oportunitats educatives a tothom durant tota la seva vida. Aquesta aspiració es correspon amb la voluntat col·lectiva de fer de Catalunya una país pròsper, benestant i cohesionat, on totes i cadascuna de les persones que hi viuen puguin portar a terme lliurement els seus projectes vitals." I continua mencionant les raons "happy flower" tant properes a la realitat que es viu a les escoles.
Doncs bé, sempre des de la més absoluta modèstia, a mi m'agradaria comentar un parell d'aspectes que la LEC passa per alt. (Segur que és un descuit sense importància.) Les TIC i les NEE.
Com que donen per molt. Avui començaré per les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació). I com que no estic massa inspirada aniré directament al grà. I ho faré amb quatre preguntetes bàsiques:
La llei recull quelcom tant senzill com el dret dels alumnes d'utilitzar les eines digitals pròpies del temps en què viuen? No.
Inclou dins els pressupostos ampliar material i recursos per les TIC o la formació dels mestres per aplicar-les?No.
Dins l'apartat d'avaluació, s'hi incouen les TIC per dur-ho a terme? No.
Es pot tirar endavant així un país "país pròsper, benestant i cohesionant"? Aquesta us la deixo a vosaltres.
I quina és la realitat a les aules? Doncs des de demanar ordinadors que estan a punt de tirar a llocs com "la Caixa", fins a demanar als alumnes que portin punts "Condis" per aconseguir un Pentium III. I, per altra vanda, mestres que s'esforçen per entendre aquestes "maquinotes" i demanen ajuda perquè els ensenyin com es guarda un document "word".
dissabte, 21 de març del 2009
Un dia qualsevol d'una escola qualsevol...
Dilluns 8:45 del matí. Obro la porta de l'aula, entro i...la olor de guixos, colors, punta, paper...m'encanta! Em carrego d'energia. Estic a punt per començar una altra setmana.
Vaig a la meva taula i repasso la programació. Em llegeixo la llista. He de recordar-li a la Clàudia que dijous tenim entrevista amb la seva mare, i l'Aleix, espero que avui no arribi quaranta minuts tard i amb el jersei de pijama!...Ah! Sobretot he de tenir molt tacte amb la Mariel, que ahir va trobar al seu pare estirat a terra i ella mateixa va trucar als Mossos...Ostres! Tinc reunió amb l'E.A.P a la una! A veure si podem ajudar d'una vegada a en Rashid, que des de P-3 que està escolaritzat i encara no sap construir una frase (oralment)...com volen que llegeixi i escrigui! A veure què diu la pedagoga. I després explicar-li al seu pare, que només parla francès i marroquí. I l'Arnaldo? A veure si avui porta les ulleres noves d'una vegada.
Les nou. Sona la música...ja sento les corredisses. Els espero a fora l'aula: Bon dia Marc, bon dia Maria, bon dia Sonia...(ella sempre em té d'explicar què s'ha posat avui, si no, no queda contenta)...Ooohh! Molt bonic!
Entrem a classe, dic bon dia a tothom. La Mariel no ha vingut, després hauré de trucar a veure què ha passat. L'Arnaldo no porta les ulleres, si el ve a buscar se mare ja parlaré amb ella.
L'encarregat de llista, passa llista i el del calendari i el temps fa la seva feina. A les nou i deu començo la classe.
Hora del pati. Repassem què portem per esmorzar: un entrepà(bé!), una peça de fruita i nous(molt bé), un croissant de xocolata...(uf!), un Bollicao, una bossa de patates...deixem-ho. Parlo un moment amb l'Aleix, que ha tornat a arribar tard. Li torno a posar una nota demanant entrevista...en fi. Intento corregir els exàmens, no tinc temps. Ja sona la música.
Tornem del pati. Com sempre hi ha hagut baralles. No es pot deixar passar i ho intentem solucionar parlant com persones, no cridant com animals.
Començo la classe mitja hora tard.
La una. A l'Arnaldo l'ha vingut a buscar un cosí...ja hi parlaré. Reunió amb l'E.A.P. Acabem tard. Truco a casa la Mariel...Uf!! Les tres menys vint i encara he de preparar el material per la trada! Com sempre dinaré amb un embut!
Les tres. Arriben corrents. Que bé! En Kevin ha pensat en portar els cucs de seda! Medi els encanta i si hi ha coses per observar millor! Treballarem els animals invertebrats, però abans...A practicar com hem d'arribar a la classe. Començo vint minuts tard.
Sortim a les cinc fent fila. No surt bé. Tots a seure i sortirem de quatre en quatre, només qui es porti bé. Les cinc i cinc. Els han vingut a buscar a tots menys a en Fernando. Truco a casa i a el mòbil set o vuit vegades. Res. Ho intento allargar, però el “protocol” diu que hem de trucar a la policia. Tres quarts. Arriben els polis. Se m'encongeix el cor en veure-li la cara, però quan li deixen posar la seva gorra...ja està. I se l'emporten.
Demà a l'hora de T.E (treball d'escola) prepararé la programació de la setmana vinent i...ah! no! que he d'anar a substituir a la Fina, que està malalta i encara no ha arribat cap substitut.
Cap a casa a corregir els exàmens.
LA LLEI D'EDUCACIÓ D'EN MARAGALL NO RESOL CAP DELS PROBLEMES REALS QUE HI HA A LES ESCOLES NI AJUDA A FER-HO.
Vaig a la meva taula i repasso la programació. Em llegeixo la llista. He de recordar-li a la Clàudia que dijous tenim entrevista amb la seva mare, i l'Aleix, espero que avui no arribi quaranta minuts tard i amb el jersei de pijama!...Ah! Sobretot he de tenir molt tacte amb la Mariel, que ahir va trobar al seu pare estirat a terra i ella mateixa va trucar als Mossos...Ostres! Tinc reunió amb l'E.A.P a la una! A veure si podem ajudar d'una vegada a en Rashid, que des de P-3 que està escolaritzat i encara no sap construir una frase (oralment)...com volen que llegeixi i escrigui! A veure què diu la pedagoga. I després explicar-li al seu pare, que només parla francès i marroquí. I l'Arnaldo? A veure si avui porta les ulleres noves d'una vegada.
Les nou. Sona la música...ja sento les corredisses. Els espero a fora l'aula: Bon dia Marc, bon dia Maria, bon dia Sonia...(ella sempre em té d'explicar què s'ha posat avui, si no, no queda contenta)...Ooohh! Molt bonic!
Entrem a classe, dic bon dia a tothom. La Mariel no ha vingut, després hauré de trucar a veure què ha passat. L'Arnaldo no porta les ulleres, si el ve a buscar se mare ja parlaré amb ella.
L'encarregat de llista, passa llista i el del calendari i el temps fa la seva feina. A les nou i deu començo la classe.
Hora del pati. Repassem què portem per esmorzar: un entrepà(bé!), una peça de fruita i nous(molt bé), un croissant de xocolata...(uf!), un Bollicao, una bossa de patates...deixem-ho. Parlo un moment amb l'Aleix, que ha tornat a arribar tard. Li torno a posar una nota demanant entrevista...en fi. Intento corregir els exàmens, no tinc temps. Ja sona la música.
Tornem del pati. Com sempre hi ha hagut baralles. No es pot deixar passar i ho intentem solucionar parlant com persones, no cridant com animals.
Començo la classe mitja hora tard.
La una. A l'Arnaldo l'ha vingut a buscar un cosí...ja hi parlaré. Reunió amb l'E.A.P. Acabem tard. Truco a casa la Mariel...Uf!! Les tres menys vint i encara he de preparar el material per la trada! Com sempre dinaré amb un embut!
Les tres. Arriben corrents. Que bé! En Kevin ha pensat en portar els cucs de seda! Medi els encanta i si hi ha coses per observar millor! Treballarem els animals invertebrats, però abans...A practicar com hem d'arribar a la classe. Començo vint minuts tard.
Sortim a les cinc fent fila. No surt bé. Tots a seure i sortirem de quatre en quatre, només qui es porti bé. Les cinc i cinc. Els han vingut a buscar a tots menys a en Fernando. Truco a casa i a el mòbil set o vuit vegades. Res. Ho intento allargar, però el “protocol” diu que hem de trucar a la policia. Tres quarts. Arriben els polis. Se m'encongeix el cor en veure-li la cara, però quan li deixen posar la seva gorra...ja està. I se l'emporten.
Demà a l'hora de T.E (treball d'escola) prepararé la programació de la setmana vinent i...ah! no! que he d'anar a substituir a la Fina, que està malalta i encara no ha arribat cap substitut.
Cap a casa a corregir els exàmens.
LA LLEI D'EDUCACIÓ D'EN MARAGALL NO RESOL CAP DELS PROBLEMES REALS QUE HI HA A LES ESCOLES NI AJUDA A FER-HO.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
